Segons Llàtzer Moix, el primer que crida l’atenció de l’edifici és la seva implantació, que es desenvolupa sobre una franja diagonal d’un solar gairebé quadrat. Aquesta posició permet a l’edifici disposar d’espai públic al davant de les seves façanes, un estrany privilegi en la zona urbana on està situat. L’altre tret destacat són els tres cossos superposats: una potent volumetria integrada per tres paral·lelepípedes que sembla que es moguin sobre el seu eix vertical, i que donen a l’edifici la il·lusió de moviment, tret que ajuda a desmaterialitzar l’obra.
Publica un comentari a l'entrada